 | |||
 |
 |
 |
 |
 | |||
 | |||
 | |||
 | |||
 | |||
 | |||
 | |||
1. Dissertação
de mestrado
(Dissertation
of master's degree)
Flor
da Rosa do Crato.
Ao mesmo tempo castelo, convento e paço, este
conjunto foi erguido por ordem do prior do Hospital e vencedor da batalha
do Salado, D. Álvaro Gonçalves Pereira, em 1356.
A Cruz do Santo Lenho do Marmelar - a permanência da mentalidade de cruzada no imaginário cavaleiresco ibérico durante a Reconquista portuguesa (séculos XII-XIV)
Data da defesa: 17/07/1997
Aprovado com sugestões para publicação
Banca:
Prof.ª Dr.ª Vânia Leite Fróes (orientadora)
Prof. Dr. Ciro Flamarion S. Cardoso (História)
Prof.ª Dr.ª Lygia Rodrigues V. Peres (Literatura)
Instituição: Universidade Federal Fluminense (UFF)
2. Tese de Doutorado
(Doctoral thesis)
Ramon mostra ao monge a Árvore da Ciência, impressa em Barcelona em 1505
(ORL, vol. XI, 1917, p. 15).
A Árvore Imperial. Um Espelho de Príncipes na obra de Ramon Llull (1232-1316)
Data da defesa: 10/11/2000
Aprovado com sugestões para publicação
Prof. Dr. Guilherme Pereira das Neves (orientador)
Prof. Dr. Ronaldo Vainfas (História Moderna - UFF)
Prof.ª Dr.ª Elena Garcia (Filosofia - UERJ)
Prof. Dr. Francisco Das Neves Vieira (História Medieval - USU)
Prof. Dr. José Rivair Macedo (História Medieval - UFRGS).
Instituição: Universidade Federal Fluminense (UFF)
The central hipothesis with medieval document was published in Internet in e-book format
Resumo
Esta pesquisa de doutorado analisa e interpreta a obra Árvore Imperial, de Ramon Llull (1232?-1316), sétimo capítulo de uma grande obra enciclopédica intitulada Árvore da Ciência (1295-1296). Tomamos como hipótese central a idéia de tratar-se de um espelho de príncipes medieval de cunho reformador e moralista, um programa social de conduta ética escrito para o rei cristão.
Comparando este espelho de príncipe luliano ao espelho de príncipe de São Tomás de Aquino (De regimine principum), observamos que o projeto político luliano se distingue consideravelmente dos demais espelhos de príncipes escolásticos do século XIII, por apresentar uma proposta política da christianitas calcada na plasticidade do príncipe e na sua capacidade de comunicação com seus súditos através principalmente de seu corpo burocrático (juízes, advogados, procuradores, aguazis), as novas categorias sociais de intelectuais universitários nascidas da consolidação do aparato régio que lentamente se formava, e que Llull privilegia em sua proposta política.
Além disso, Ramon Llull defende na Árvore Imperial uma reforma jurídica baseada em sua Arte, pois os dois alicerces em que estão calcados o poder monárquico luliano são a paz e a justiça, e esta última deve funcionar rapidamente para que o ofício real chegue a um bom termo.
O conteúdo da Árvore Imperial foi confrontado com duas outras árvores contidas na Árvore da Ciência: Árvore Exemplifical e Árvore Questional. Na Árvore Exemplifical, Ramon Llull apresenta uma série de exemplos (exempla) fantásticos e metafóricos com o objetivo de transformar ciência em literatura e com isso facilitar a compreensão do conteúdo para seu leitor.
Na Árvore Questional, Llull apresenta 4.000 perguntas e respostas para que os leitores da Árvore da Ciência possam ter soluções de possíveis indagações sobre o conteúdo da obra. Defendemos a hipótese de que, nestas duas árvores, Ramon passa da utopia à realidade, e desnuda o sistema político de seu tempo para propor sua reforma social.
Adotamos a hermenêutica como metodologia, que consideramos o método que mais se encaixa à nossa visão histórica e à interpretação das narrativas alegóricas que Llull desenvolve nas referidas árvores, por defender o conceito de compreensão dos conteúdos no contexto em que foram escritos.
Resumo
Aquest treball de doctorat és una recerca sobre el setè capítol de l’enciclopèdic Arbre de Ciència (1295-1296), de Ramon Llull (1232?-1316), l’Arbre Imperial. La seva hipòtesis nuclear és la següent: l’obra és un espill de prínceps, medieval, amb aires reformadors i moralistes; un programa social de conducta ètica escrit per a un rei cristià.
Comparant aquest espill de prínceps amb el de S. Tomàs d’Aquino (De regimine principum) constatem que el projecte polític lul·lià es distingeix bastant dels altres espills de prínceps escolàstics del segle XIII perquè presenta una proposta política de la christianitas que és utòpica; basada en la plasticitat del príncep i en la seva capacitat de comunicació amb els seus súbdits, sobretot per mitjà del seu cos burocràtic (jutges, advocats, procuradors, algutzirs), les noves categories socials de intel·lectuals universitaris nascudes de la consolidació de l’aparat reial que lentament s’anava formant.
Demés, al Arbre Imperial Ramon Llull defèn una reforma jurídica basada en la seva Art, doncs els dos fonaments lul·lians del poder monàrquic són la pau i la justícia, i aquesta última té de funcionar amb força rapidesa a fi de que l’ofici reial arribi a bon port.
Confrontàrem també el contingut de l’Arbre Imperial amb altres dos capítols de l’Arbre de la Ciència: l’Arbre Exemplifical i l’Arbre Questional. Al primer, Llull presenta una sèrie d’exemples (exempla) fantàstics i metafòrics amb l’objectiu de transformar ciència en literatura i així facilitar al lector la comprensió del seu contingut.
A l’Arbre Questional Llull presenta 4.000 preguntes i respostes a fi de que els lectors de l’Arbre de la Ciència obtinguin la solució de les seves possibles indagacions sobre el contingut de l’obra. Defensem la hipòtesis de que en aquestes dues obres Llull passa de la utopia a la realitat, despullant el sistema polític del seu temps i proposant la seva reforma social.
L’hermenèutica fou el nostre principal fil conductor metodològic degut a que, al defensar el concepte de que els continguts han d’ésser entesos dins del context en que foren escrits, consideràrem que és o mètod que millor s’adapta a la nostre visió històrica i a la interpretació de les al·legories que Llull desenvolupa en aquestes obres.
Zusammenfassung
Diese Arbeit analysiert und interpretiert den Arbor imperialis von Raimundus Lullus (1232?-1316), das siebte Kapitel eines großen enzyklopädischen Werkes mit dem Titel Arbor scientiae (1295-1296). Meine zentrale These besteht in der Idee, daß es sich hierbei um einen mittelalterlichen Fürstenspiegel mit moralisch reformerischer Prägung handelt, ein an der Ethik ausgerichtetes soziales Programm, welches für einen christlichen König geschrieben wurde.
Vergleicht man diesen Fürstenspiegel des Raimundus Lullus mit dem des Hl. Thomas von Aquin (De regimine principum), stellt man fest, daß sich das politische Projekt Lullus’ deutlich von den übrigen Fürstenspiegeln des 13. Jahrhunderts abhebt, da dieser eine Politik der christianitas vorschlägt, die zum einen auf einer Form der “Allgegenwart” des Fürsten basiert, zum anderen auf der Möglichkeit der Kommunikation mit seinem Hofstaat, welche durch den bürokratischen Apparat (Richter, Anwälte, Prokuratoren, Büttel) getragen wurde. Lullus hebt diesen Apparat besonders hervor und stellt ihn als eine neue gesellschaftliche Kategorie dar, die sich aus der Schicht der akademischen Intellektuellen zusammensetzt und ihre Wurzeln in der Konsolidierung des königlichen Staatsgefüges hat, das langsam zusammenwuchs.
Darüber hinaus verteidigt Raimundus Lullus in seinem Arbor imperialis eine Gesetzesreform, die auf seiner “Art” basiert. Die beiden Grundpfeiler der lullianischen monarchischen Macht sind Frieden und Gerechtigkeit, und letztere sollte schnell und reibungslos funktionieren, damit die königliche Administration gute Ergebnisse erzielen könne.
Der Inhalt des Arbor imperialis wird zwei anderen Bäumen des Arbor scientiae gegenübergestellt: dem Arbor exemplificalis und dem Arbor quaestionalis. Im Arbor exemplificalis breitett Raimundus eine Reihe von fantastischen und metaphorischen Beispielen aus mit dem Ziel, die Wissenschaft in Literatur umzuwandeln und so dem Leser den Zugang zu den Inhalten der Wissenschaft zu erleichtern. Im Arbor quaestionalis bringt Lullus 4000 Fragen und Antworten, die dem Leser des Arbor scientiae Lösungen für mögliche Nachforschungen über den Inhalt des Werkes bieten sollen.
Ich stelle die These auf, daß Raimundus Lullus in diesen zwei Bäumen von der Utopie zur Realität übergeht, und daß er auf diese Weise das politische System seiner Zeit offenlegt und entlarvt, um seine eigene Gesellschaftsvorstellung einzubringen.
Diese Interpretation der vorliegenden Daten fügt sich am besten in unsere historische Sicht ein und in die Hermeneutik der allegorischen Erzählungen, die Raimundus Lullus in den erwähnten Bäumen entwickelt, da sie ein Auslegungskonzept verteidigt, welches auf dem Verstehen der Inhalte in dem ihnen eigenen Kontext beruht.
Abstract
This doctoral thesis analyses and interprets the work Imperial Tree (Arbor imperialis), by Ramon Llull (1232?-1316). It is the seventh chapter of a great encyclopedic work entitled Science Tree (Arbor scientiae) (1295-1296). We took as main hypothesis the ideia that this work was a kind of medieval Princes’ Mirror, its main trace was reformer and moralist, a social program for ethical behavior written by a Cristian King.
Comparing these Lulian Princes’ Mirror with the Saint Thomas d’Aquin Princes’ Mirror (De regimine principum), we could observe that the political lulian’s project considerable distinguished itself from the others escolastical Princes’ Mirror from XIII century, because it presented a political proposal of christianitas, based on the prince’s plasticity and his comunication capability with his vassals mainly through his burocratic system (judges, lawyers, procurators, aguazis), the new social cathegories of intelectual universitarians borned in the consolidation of the royal system that was slowly being formed, and that Llull privileged in his political proposal.
Other them that, Ramon Llull defended in the Imperial Tree a juridical reform based in his Ars, because the two bases for the lulian monarchy’s power are the peace and the justice, and the last one must function fast so the royal charge achieve a good terme.
The Imperial Tree contents was confronted with two others trees that was also in the Science Tree: Exemplifical Tree (Arbor exemplificalis) and Questional Tree (Arbor quaestionalis). In the first one, Exemplifical Tree, Ramon Llull presents a serie of fantastic and metaphorical exemples (exempla) that aimed to transform the science in literature and through that make ease the comprehension of the its contents by the reader. In the Questional Tree, Llull presents 4.000 questions and answers that allows the Science Tree’s readers can get solutions for the possibles questionings about the word contents. We defended the hypothesis that in these two trees, Ramon passes from utopia to reality, and makes clear the political system of his time to proposes his social reform.
We adopted the hermeneuthic as methodology, because we consider the methode that is more close to our historical vision and the interpretation of the allegoric narratives that Ramon Llull developed in these refered trees by defending the concept of comprehension of the contents in the contexte in which they were written.
